"Així t'escau la melangia"

Era el dia de la presentació del seu nou disc - que encara s'està gestant- però al públic s'hi podien comptar menys d'una trentena de persones. A la capital encara costa de creure que a Ponent també s'hi fa bona cultura. A les nou en punt, hora prevista, les llums de platea es van apagar i ella va entrar a l'escenari: no calia fer esperar el públic que, malgrat ser mins, es removia impacient als seients.

Meritxel Gené

La Meritxell Gené, cantautora lleidatana, havia arribat a l'Hospitalet de Llobregat per presentar -en el marc del festival Barnasants- el seu nou disc, Així t'escau la melangia, dedicat íntegrament a musicar poesies de Màrius Torres.

A mode de captatio, Gené va iniciar el concert entonant els versos de Mozart, un poema de Torres on la música apareix com una metàfora de la vida. La seva veu fina, l'aire melancòlic de la poesia del també lleidatà Màrius Torres i els suaus puntejats de guitarra jugaven al seu favor. A més, la cantautora va saber aprofitar el poc quòrum que hi havia i el concert va anar esdevenint més íntim a cada peça.

Seguint un ritus gairebé obligat en els concerts de cantautors, Gené va anar desgranant els motius de la seva selecció de poemes abans de cantar-los, combinant-los amb alguna al·lusió a la vida del poeta i petits comentaris dels poemes, en els quals desvetllava la seva relació íntima amb cadascun d'ells. Tanmateix, potser el públic hauria agraït sentir explicar alguna pinzellada més de la vida del poeta, si és que amb la presentació del futur disc també es pretenia donar a conèixer el gran poeta lleidatà, massa invisible encara.

Poemes com Presència, Ciutat Llunyana o Aniversari, dels més coneguts del poeta, es combinen en el disc amb altres composicions de Torres que no acostumen a aparèixer a les antologies de l'escriptor, com El collar de caragoles o En el silenci, una peça, aquesta, que al disc sembla trencar el continuum musical de les altres, però que sentida en directe no es fa estranya.

La selecció de cançons permet fer un tast dels diferents temes que abraça la poesia de Màrius Torres: des de la vessant més patriòtica, a records d'infància o poemes plens de simbolisme.

Jordi Gasion, productor d'aquest disc i també cantautor lleidatà, va acompanyar molt encertadament algunes cançons fent-hi cors o bé tocant d'altres instruments. El clímax de l'actuació va arribar precisament quan tots dos van interpretar Cançó a Mahalta, possiblement el poema més conegut de Màrius Torres, gràcies a la versió musical feta per Lluís Llach.

Màrius Torres

“Qui és Mahalta?” li demanava l'escriptor Joan Sales a Màrius en una carta, l'any 1940. “Sempre m'has volgut fer creure que era una pura creació de la teva fantasia”, escrivia, però Sales ja intuïa que el conjunt de poemes que componien les Cançons a Mahalta anaven dedicats a la Mercè Figueras, una gironina que també estava interna al sanatori on Màrius Torres intentà -sense sort- sanar una tuberculosi. Així t'escau la melangia, títol del disc, és el vers d'una d'aquestes cançons, també inclosa al treball.

El disc, que ha estat finançat a través de la plataforma de micromecenatge Verkami, es publicarà a la primavera. Tanmateix, els micromecenes ja disposen d'una versió en format mp3. Mentre acaba de coure's el disc, la Meritxell Gené seguirà presentant-lo en diferents localitats catalanes.